RAVIC a la Portella Superior

Fèiem camí  cap al Pas de la Portella i feia sol. El sol havia de durar fins al migdia. Escalaríem la RAVIC (Ramón Rubio i Victor López, 1967), plena de balmes i panxes,  una via abandonada però que solca el centre de la cara nord de la Portella Superior. Aquesta agulla posseeix una singularitat històrica. 

Cara nord de La Portella Superior. Al sol la bauma-panxa escalada al 1932

Segons el registre històric, al 1932 es va convertir en la primera agulla de Montserrat en haver estat escalada per primer cop superant una bauma amb un tronc, .  Se’n va dir la Via Normal i, per atzar, també va ser la primera via de Montserrat que vaig escalar, a principis dels anys seixanta del segle XX.

Arribats al Pas el cel ja és gris, portem l’anorac al juny i l’aire és humit. L’entrada de la Directa Eclipsi és exposada prop de terra i baixem i recollim el material per entrar a la RAVIC original escalant fins al peu de la VN (III) i caminant per la cornisa que passa del sud al nord voltant l’agulla per l’est fins a la primera reunió, còmode i ample però fuetejada pel ponent humit (burils i un espit). Hi ha dies que no val la pena arriscar.

Segona tirada, sortida delicada de V protegit i després, seguint els bolts de la Senda dels Àngels, escalada de dificultat variada, rampes i panxes. La línia em va portant cap a l’oest deixant el centre de la paret i m’ho penso. Seguir els bolts o buscar? Torno a la RAVIC, però trigo a saber que hi sóc. Aprofitant una cornisa aèria recupero la línia entrant a la segona reunió, on el samarità ha afegit un espit als burils que hi ha.

A la segona reunió hi ha  dos voltors

Ae de la segona tirada

Pugen els companys i continuo en Ae vell (burils) i en lliure fins a la tercera reunió, sota el cap de l’agulla, en una filada de grans còdols que donen confort als peus. 

La ressenya d’en Dalmau marca continuar a l’esquerra però no veig rés. El company descobreix una xinxeta hexagonal i m'hi penjo però insisteixo en mirar a l’esquerra fins que veig els burils que  surten recte amunt. La ressenyes són errònies però ens hi acostumem a confiar-hi. 

Sortida cap a la tercera tirada, A3, IV+ (Miquel Pérez)

Continuo amb l’Ae i el IV de sortida. Al cim, el vent sacseja els anoracs fent l’ametralladora. 

Al cim, el vent sacseja els anoracs fent l’ametralladora (Miquel Pérez)

Passen vianants despistats, és a dir, sense saber on van, i excursionistes decidits. Una cordada a la GAM de la Portella Inferior ens dona una bona imatge del Serrat. Rapelem pel sud a peu de via (45m).

Una via amb ambient, el millor d’aquesta cara, amb  burils originals  precaris, abundants en les reunions (xapes recuperables),  i bolts si feu la Directa i sortiu per la Senda dels Àngels. Recomanable, es fa sense pitons.

El cim està ajardinat per la llarga primavera (Corona de reina florida)

Elmuntanyenc.cat. Articles de setembre

Elmuntanyenc.cat, la revista cultural del CMSC complirà el seu desè més a internet a principis de setembre, amb  quaranta-un articles publicats i 5.073 entrades de lectors, del març fins ara.

Podeu obrir la revista escrivint al vostre navegador l’adreçawww.elmuntanyenc.cat  i us encoratgem a que ens ajudeu a millorar-la deixant els vostres comentaris personals a peu de cada article o escrivint al correu de la revista elmuntanyenc@gmail.com

Collserola El nostre paisatge vegetal (I)

Josep Giralt Dols

L'autor ens presenta la primera part d'un treball d'observació i comprensió de la complexitat d'un l'alzinar, el nostre bosc mediterrani tant ben desenvolupat al vessant nord de Collserola:

"Un paisatge vegetal es caracteritza per un conjunt de plantes que es distribueixen i creixen d’acord amb la seva adaptació al medi, especialment al factor climàtic i al tipus de sòl, però també amb l’equilibri competitiu que s’estableix entre les espècies vegetals, que poden interactuar entre elles, fins i tot ajudant-se a crear condicions favorables per les plantes veïnes (crear ombra, modificar el sòl, etc.)."

Fotografia Grup de Fotografia del CMSC

Mostra de fotos dels membres del grup

Els membres del Grup de Fotografia del CMSC presenten per primer cop el seu treball als lectors de elmuntanyenc.cat:

"En aquest número, el Grup de Fotografia del Club Muntanyenc Sant Cugat iniciem la col•laboració amb la revista digital Elmuntanyenc. Voldríem compartir amb tots els socis i lectors les nostres fotografies i divulgar la feina del grup entre els molts amants de la natura i de la muntanya que també practiquen la fotografia i animar-los a participar en les activitats del grup.

Aquesta vegada el tema era lliure i són un recull de les fotos triades entre tots els seus membres com a mostra de les diferents sensibilitats."

Història de la Muntanya Jacint Verdaguer i Anton Calvetó a l'Aneto

David Vilaseca

"22 de juliol de 1882. Acompanyat per l’aranès Anton Calvetó, Jacint Verdaguer és dirigí cap a les Muntanyes Maleïdes amb la intenció de pujar fins a la seva punta més alta, el cim de “Neto”, com deia ell, perfecte colofó per a aquell viatge fet per tal d’inspirar-se i recollir materials per a la seva obra Canigó".

"Al llarg dels anys, alguns han dit que havia pujat a la Maladeta, d’altres que no havia arribat pas més lluny del coll de Corones, o bé, que s’havia quedat just a l’avant cim; però, per què dubtem de la paraula de Verdaguer?"

En David Vilaseca sovinteja la història de l'excursionisme català i respon a la pregunta que ell mateix es posa en la introducció de l'article.

La Fotografia 8 Del caminar V - Thoreau

Marcel Albet

En la nostra secció fixa, l'autor ens parla de Henry David Thoreau. El seu esperit i el seu pensament van ser presents, cent anys després, als moviments contraculturals dels anys 60 i 70, a l'ecologisme, a la filosofia del decreixement i a la desobediència civil.

"Per Thoreau el fet de caminar transcendeix el pur acte físic, és converteix en una forma de saviesa, en una aproximació a la natura primigènia, als inicis de la humanitat. En un retorn a l'estat salvatge: “-En allò salvatge hi ha la preservació del món” afirma. Com un mantra repeteix la idea d'abandonar tot allò negatiu de la civilització".

Us desitgem una bona lectura.

Miquel Vilaplana, director de elmuntanyenc.cat