dissabte, 25 de setembre del 2010

Pujarem per sortir dels boscos...

Ahir, a la Fira del Llibre Vell de BCN, vaig trobar un exemplar de Annapurna, Primer 8.000 d'en Maurice Herzog (Ed. Juventud, 1953, Barcelona). El pròleg de l'autor acaba amb aquest paràgraf: Esta narración és más que el relato de una aventura: és un testimonio. Lo que en apariencia carece de sentido, tiene a veces un significado: la justificación de un acto presidido por el desinterés. 

Sense  oblidar l'interés polític dels països europeus per la conquesta dels 8.000 abans i després de la Segona Guerra Mundial, ara mateix i  cada cop amb més freqüència, aquesta  afirmació del 1950 ja no és certa. A la muntanya, el desinterès hauria de seguir essent un més dels motors principals en aquest terreny mantingut tantes dècades arrecerat del soroll del món.



 Pujarem per sortir dels boscos..

 i acostar-nos als cims, on farem fotos clàssiques de muntanyes mil·lionàries....


 Contemplarem el pas del temps..

 i els cicles de florida..

 Creuarem colls i comes ..

 fins arribar al Mar.

 Els núvols portaràn els grisos que encenen els verds.


 Vorejarem estanys moribonds..

 i cims joves.

 Com sempre haurem de buscar els camins..

en la boira..

i en els blocs ran d'aigüa..

 i ens aixoplugarem en antigues cabanes.

 Contemplarem en silenci el despreniment i escoltarem el seu enrenou perdut.

Dormirem en paratges solitaris.

 Finalment, baixarem a les planes..

 buscant ja les tímides  i silents passes  de la tardor.


Caminant per l'ARP, del túnel de Viella a Tavescan (setembre 2010).

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.