Muntanya / Viatges: Caminant per l'Arièja. Contemplació i observació.

Hem fet una travessa de tres dies per l'Arieja (en francès Ariège i en occità Arièja). El seu nom li ve del riu Arieja que la travessa. Limita amb Catalunya, Andorra, l'Alta Garona i l'Aude.
Itinerari.
Primer dia: l'Hospitalet près-l'Andorre/refugi de Besines (2104m)/Puid Padrós de Lanós (2842m)/retorn al refugi. El Padrós de Lanós és un bon mirador i un cim menys petjat que el seu veí Coma d'Or.

Segon dia: refugide Bezines/coma d'Anyell i portella homònima i Pic de Lanós (2667)/descens dur, rocallós i trencacames (GR-/) per la vall d'en Beys/ Estany i refugi d'en Beis. El pic de Lanós és un extraordinari i recomanable mirador .

Tercer dia: Refugi d'en Beis/ portella d'en Beis/coma lacustre de Naguilles/ les Forges d'Orlú.

L'itinerari és molt interessant ja que ressegueix un ampli sector entre l'est del riu Arieja i els cims que limiten la Cerdanya francesa pel nord. La geologia és magnífica i la flora exhuberant malgrat estar a mitjans d'agost.

Una part important de l'Arieja està formada per la roca metamòrfica neis. El paisatge a gran escala és igual que el granític en color i formes i també en recobriment vegetal ja que el sòl ques'hi forma te la mateixaz composició. A escala centimètrica (vegeu escala ampliant la foto) el neis presenta una orientació dels seus cristalls que forma un dibuix en bandes paral·leles sinuoses, consequência de les elevades pressions i temperatures de formació en aixecar-se els Pirineus. Els cristalls s'ordenen perpendicularment a les forces.

Un aflorament de granit en típica roca amoltonada. Un camp d'aquestes formes vist de lluny sembla un ramat d'ovelles (moltons). La superfície llisa i la forma arrodonida són degudes a l'efecte de ribot de la massa de gel sobre les roques del fons de la vall, quan estava ocupada per la glacera. Les estries incises paral·leles són fetes pels fragments rocosos de la base de la glacera i permeten als geòlegs el càlcul de la direcció i sentit del moviment del gel.

Una interessantíssim aflorament de la intrusió d'un magma fos (betes de color clar) dins d'un granit ja refredat i sòlid. La seqüència de fets seria la següent:

1 - Ascensió d'un magma granític profund (15 a 30 km) dins les roques sòlides dels Pirineus en formació. Consolidció i solidificació. Esquedament per refredament.

2 - Intrussió d'un magme residual, les escorrialles de l'anterior, aprofitant les esquerdes de refredament. L'elevada pressió dels magmes ascendents aprofita totes les esquerdes i aquí es visualitza separant blocs del granit anterior per ocupar el buit. Un dels pares de la geologia moderna, l'escoçès James Hutton, va demostrar l'existència de roques provinents de magmes profunds en un aflorament semblant dels turons que dominen Edimburg. En aquella època les ideies sobre la formació de la Terra havíen estat dominades pels dogmes de l'Esglèsia i determinàven que totes les roques s'havíen format per sedimentació en el mar primigeni del Diluvi Universal.

3 - Finalment l'erosió dels milions d'anys posteriors a la formació de la serralada han exposat aquest granit a la llum i les glaceres l'hi han donat forma.

Paisatge modelat sobre neis, que no es diferencia del modelat sobre granit. La composició i propietats d'aquestes dues roques són molt semblants. L'origen les distingeix: el granit prové de la solidificació d'un magma i el neis d'un granit anterior o d'una altre roca de mineralogia semblant, modificada per les forçes de compressió que formen una serralada de plegament (procés anomenat metamorfisme). Foto des del cim del de Lanòs (2667 m)i d'esquerra a dreta els pics d'Esquena d'Ase (2706m), pic X pic i de l'Estany de Faury (2702m). A sota, l'estany de Medides. (Foto d'en Pere Robert).