dimecres, 19 d’octubre de 2011

Boires dalt del Cavall Bernat.


L'octubre de 2011 només porta altes pressions, calor i falta de pluges. El país està sec i polsos i els retalls socials s'incrementen dia a dia mentre els cotxes de gama alta incrementen  vendes. Avui donem descans al cap i escalant l'Anglada-Guillamón del Cavall suem de valent, sobretot a la fissura de la segona part de la cinquena tirada on només un plom treu el cap  per sota dels espits del flanqueix d'entrada a la R5. 




Obrim la caixa d'eines i el temps passa mentres el sol baixa. Un cop a la gran bauma de la reunió em recolzo comodament i contemplo Flautats i Gorros mentre el company es baralla amb la tirada. 







 La R5, un mirador exclusiu dels escaladors. 


El vent canvia  i les cordes i la roba es tornen enganxoses. Llevant fort i humit. En poca estona pugen espeses boires del sud-est i embolcallen completament els Gorros i després la Vall Mala i els Flautats. El vent les empeny per la cara nord on es precipiten i es fonen. Escalo la darrera tirada i la sortida de quart és difícil i exposada, tot està humit  i al cim fa fred. Les boires ja són a Diables i Sant Antoni. Només ens queda contemplar. Res per dir, emmudits.








Sant Antoni



Un escalador-michelin de cara al llevant humit.



Diables.

5 comentaris:

  1. Feliçitats per les fotos, son mol guapes

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola José: la veritat és que va ser un dia d'aquells que es recorden per un ambient grandiós. Ens veiem a Torelló. Una abraçada: Miquel

    ResponElimina
  4. Aquesta via fa temps que la tinc pendent, a veure si em decideixo! Et felicito també per la qualitat de les fotos.
    Per cert fèia dies que no entrava a tafanejar el teu blog i m'agrada, si no et fa res posaré un enllaç al meu.

    ResponElimina
  5. Jaume: em sembla bé. Jo també ho faré. Potser algún dia coincidirem o quedarem per fer-ne una.

    Miquel

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.