diumenge, 8 de juliol del 2012

Escalades al Montgrí, escalades sobre el mar.



L'Iván i el barquer camí de la paret.

Entre mitjans i finals de juny hem escalat dues vies al massís de Montgrí,  als penya-segats que cauen a pic sobre la mar, entre L’Estartit i l’Escala. L’Ivan Ruiz ha set l’alma mater de les ascensions. 

Dues vies amb la mateixa bona calcària, la mateixa longitud, un grau poc diferent, el mateix paisatge, i la millor opció per anar a peu de via és, sens dubte, que t’hi porti una barca, cosa fàcil d’aconseguir. Però diferents en tot lo altre. Desembarcar a l’una és fàcil i a l’altre menys;  una totalment equipada, l’altre totalment desequipada, reunions incloses; la primera freqüentada i de moda, de  l’altre desconeixem les repeticions que hi ha, potser cap. De la via equipada al terreny d’aventura. L’una oberta al 2010, l’altre als anys 70. Estem parlant de la Intrèpida Sirena de la Punta del Milà i de l’Anglada-Cerdà de la Punta Ventosa.

El dia de la  Intrèpida Sirena feia un sol de festa i vam embarcar al port de l’Escala. Érem sis en dues cordades i a la via ni havia dues més. Però la via  és molt ràpida. Cinquè mantingut atlètic durant 100m i reunions en còmodes repises i equipada amb rings i ponts e roca llaçats. Passos variats de fissures i plaques I la guinda d’un sostre dalt de tot que fins i tot em va sortir en lliure.

Una cordada a la via.

Escalant la segona tirada.

L’Anglada-Cerdà és una via històrica, la primera del lloc, com tantes Anglades (+ Guillamón, Cerdà, Vergés, etc.). Resol els mateixos cent metres amb quatre llargs, els tres primers amb roca excel·lent. Cal destacar el segon, difícil de fer en lliure perquè només et queda una ma per pitonar i cal, i el tercer, en lliure, que transcorre per una immensa bauma tancada per un sostre que cal flanquejar íntegrament. Arribats aquí i atès que ens ha caigut la ressenya i una gavina se l'ha cruspit, obrim una variant per terreny compromès, pel grau i la roca, puntualment mediocre, i fem cim. 

La paret est de la punta Miledones.

Ressenya d'A. Ballart, modificada.


Al difícil díedre de la segona tirada.


Entrant a la tercera reunió

Terreny d’aventura gens fàcil. Dos estils, dues vivències, dos mons. Però a tots dos s’hi entra escalant.

Informació:

Per la Intrèpida Sirena,  la barca de  l’Alex, que lloga kaiacs Cala Montgó, ja sap el camí. Amb la ressenya n’hi ha prou.

Ressenya dels aperturistes.


Per l’Anglada-Cerdà informació exhaustiva a:




3 comentaris:

  1. Miquel, et vaig veure treure el cap per la sirena

    ResponElimina
  2. Molt interessants aquestes vies, sobretot l'Anglada! quina aventura no?

    ResponElimina
  3. Boníssima via la de l'Anglada, gràcies per la resenya! compartim el vostre sentiment d'aventura total!
    Avui amb en Pep Climent i l'Anna, l'hem feta en lliure sense necessitat de cap clau i en 3 llargs (sortint des de una repisa ampla a meitat del 1r). Recomanem un joc discret de aliens i friends (o totem ideal) fins a maxim el 1 (que no l'hem posat) i un parell de tascons dels grans més 3 o 4 bagues llarges per ponts de roca. Grau màxim en lliure V+ o 6a.
    salut i muntanya!!

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.