dijous, 12 de setembre de 2013

RAVIC a la Portella Superior

Fèiem camí  cap al Pas de la Portella i feia sol. El sol havia de durar fins al migdia. Escalaríem la RAVIC (Ramón Rubio i Victor López, 1967), plena de balmes i panxes,  una via abandonada però que solca el centre de la cara nord de la Portella Superior. Aquesta agulla posseeix una singularitat històrica. 

Cara nord de La Portella Superior. Al sol la bauma-panxa escalada al 1932



Segons el registre històric, al 1932 es va convertir en la primera agulla de Montserrat en haver estat escalada per primer cop superant una bauma amb un tronc, .  Se’n va dir la Via Normal i, per atzar, també va ser la primera via de Montserrat que vaig escalar, a principis dels anys seixanta del segle XX.


Arribats al Pas el cel ja és gris, portem l’anorac al juny i l’aire és humit. L’entrada de la Directa Eclipsi és exposada prop de terra i baixem i recollim el material per entrar a la RAVIC original escalant fins al peu de la VN (III) i caminant per la cornisa que passa del sud al nord voltant l’agulla per l’est fins a la primera reunió, còmode i ample però fuetejada pel ponent humit (burils i un espit). Hi ha dies que no val la pena arriscar.

Segona tirada, sortida delicada de V protegit i després, seguint els bolts de la Senda dels Àngels, escalada de dificultat variada, rampes i panxes. La línia em va portant cap a l’oest deixant el centre de la paret i m’ho penso. Seguir els bolts o buscar? Torno a la RAVIC, però trigo a saber que hi sóc. Aprofitant una cornisa aèria recupero la línia entrant a la segona reunió, on el samarità ha afegit un espit als burils que hi ha.

A la segona reunió hi ha  dos voltors



Ae de la segona tirada

Pugen els companys i continuo en Ae vell (burils) i en lliure fins a la tercera reunió, sota el cap de l’agulla, en una filada de grans còdols que donen confort als peus. 



La ressenya d’en Dalmau marca continuar a l’esquerra però no veig rés. El company descobreix una xinxeta hexagonal i m'hi penjo però insisteixo en mirar a l’esquerra fins que veig els burils que  surten recte amunt. La ressenyes són errònies però ens hi acostumem a confiar-hi. 







Sortida cap a la tercera tirada, A3, IV+ (Miquel Pérez)
Continuo amb l’Ae i el IV de sortida. Al cim, el vent sacseja els anoracs fent l’ametralladora. 

Al cim, el vent sacseja els anoracs fent l’ametralladora (Miquel Pérez)








Passen vianants despistats, és a dir, sense saber on van, i excursionistes decidits. Una cordada a la GAM de la Portella Inferior ens dona una bona imatge del Serrat. Rapelem pel sud a peu de via (45m).

Una via amb ambient, el millor d’aquesta cara, amb  burils originals  precaris, abundants en les reunions (xapes recuperables),  i bolts si feu la Directa i sortiu per la Senda dels Àngels. Recomanable, es fa sense pitons.

El cim està ajardinat per la llarga primavera (Corona de reina florida)


1 comentari:

  1. Una via que no conec i que m'has descobert, gràcies! maca la vista sobre la Miranda de la Portella i la gran llastra de la CADE

    ResponSuprimeix

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.