Pugem per la carretera del coll d’Ares mentre comentem la tossuderia d’Icona usant sempre el mateix tipus de pi per repoblar els vessants de roques toves i erosionables d’Espanya. Un pi estrany a la majoria de llocs on es va plantar. Després, mentre caminem amunt pel barranc cap als Puntals, penso que gràcies a aquests pins s’ha salvat el sol d’aquest vessant del Montsec. És cert que estaria millor amb alzinar i probablement així acabarà essent.
L'alzina i el boix recuperen lentament el territori al pi repoblat.
En Lluís i la Ingrid m’han proposat escalar una via als Puntal, on encara no hi he fet cap. Va ser oberta pels companys Ramón Artigas i Jordi González al 2003, i la van dedicar als amics morts a la borrufada del Balandrau. Trobem el peu de via fàcilment, a l’esquerra i al costat dret d’una marcada canal, on són visibles dos parabolts i un pont de roca a la fisura-díedre d’atac. És una bona via que no té cap tirada lletja i millora cap amunt fins arribar a les dues finals, mantingudes en el V+, aèries i magnífiques.
Ressenya (Romantic Guerrer).
Ens anem enlairant en aquest divendres 25 de març sota un cel blau enteranyinat pel fins vels blanquinosos. Malgrat que no som sols al Cap de Ras, no veiem ni sentim a ningú. Alguns voltors ens sobrevolen. La Ingrid fa la segona tirada per l’estètic flanqueig a l’esquerra entre curt díedres i esperonets.
La quarta tirada és la més exigent. Escala una placa que empalma amb un díedre vertical i mantingut en el V+ amb un pas de 6a obligat i ben protegit. En Lluís l’escala amb la seva calma i seguretat habituals.
La cinquena i darrera, aèria i d’equilibri, es fa curta per la seva bellesa engrescadora. La via acaba dalt d’una agulla des de la que caminem per assolir el pla del cim, on bufa vent del nord i els cims pirinencs amb prou feines es veuen.
Prop del cim.
El descens cap a l’oest és plaent, resseguint cornises i baumes fins a trobar una línia de fites i punts blaus que porten prop de la canal Xuruga per després separar-se’n i baixar a l’est cap a la pista i el cotxe.
És molt agradable escalar amb amics coneguts i també trobar-ne de nous. Baixem passejant, parant aquí i allà, mirant i compartint l'aire, dolç i perfumat per la discreta flor del boix.
Via Josep-Elena-Oriol
(R. Artigas i J. González; 2003)
Dificultat: V+, semiequipada amb parabolts.
Recorregut: 170 m
Orientació: Sud
Material: Cintes exprés, friends petits i mitjans i bagues.
(R. Artigas i J. González; 2003)
Dificultat: V+, semiequipada amb parabolts.
Recorregut: 170 m
Orientació: Sud
Material: Cintes exprés, friends petits i mitjans i bagues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada