dimarts, 17 de maig del 2011

Guillem, t'hem pujat flors al Cavall.


 Avui encara una Punsola-Reniu més. Al 1995 havia tornat a l’escalada i  en Manel m’hi va portar. Vaig obrir el penúltim llarg. Em va emocionar escalar amb tants metres sota les puntes dels gats i amb tants per sobre sense veure-hi corda. Al cim feia ponentada, com avui quan m’hi he posat dret. Pocs minuts després, en Pep treu el cap i emergeix del buit. Avui he set jo qui he guiat la cordada.  Ens coneixem de molts anys d’escalades de joventut a Osona i ara és ell  qui ha tornat a l’escalada. Els anys passen i no de franc. Però som aquí després de molt temps passat, una mica masegats però amb la mateixa mirada clara.

De la serra de les Lluernes

Però avui la   mort Guillem ens entristeix i li hem portat flors al cim del Cavall. No són de les altes muntanyes que va escalar ni dels prats de dall que va fressar. Són de les terres baixes on arriba la marinada, de la Canal Plana i de la serra de les Lluernes. Són del  nostre cor i afegides a les de tots aquells que l’han estimat.











Orella d'Ós de la Canal Plana






Ja has tornat al gran cicle de la matèria i  l’energia de l'Univers del  que tots sortim i al que tornarem. Et veurem en qualsevol flor de tartera o en els cristalls de neu moguts per la borrufada i et recordarem sempre al nostre costat.


En Guillem amb un company al circ d'Ansabère.

3 comentaris:

  1. Tard o d'hora ens el tornarema a trobar...

    ResponElimina
  2. Salut i sempre amunt...

    ResponElimina
  3. desde que vaig deixar l'escola que no veia en Guillem, desde petits navem junts, ja fa molts anys que no s'avia re d'ell pero aquesta noticia m'ha sobtat molt, com un tiu esportista , actiu i amb tantes inquietuts li ha de tocar aquet final?
    en dos anyss ja he vist morir 2 familiars de cancer y ara aixo...en fi...disfrutem cada segon d'aquesta puta vida.
    Ara el que em sap greu es haber perdut el contacte amb ell durant tots aquets anys...massa tard...descansa en pau. Oriol Sola Gil

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.