dissabte, 27 d’octubre de 2012

Álvarez-Navarro-Ayats del Cap de Mort, Sant Antoni (Tabor, Montserrat)


Ressenya (Rodés & Labranya)

Cintes i xapes recuperables i semàfor. Descens en ràpel per la via (1x50m)



En la nostra habitual sortida setmanal avui escalarem, si es deixa, la via Álvarez-Navarro-Ayats del Cap de Mort a Sant Antoni (Tabor, Montserrat). Des del monestir la clàssica “boina” de boires ens amaguen les agulles, com tants dies càlids i humits de tardor, sobretot quan el vent vé de la mediterrània, aquesta piscina d’aigua calenta inconfesablament cobejada per la merkel. Estem mandrosos i humits i deixem que el giny mecànic anomenat “funicular” faci tot el gasto i aproximem per Gorros. La roca està entre humida i mullada però com que juguem a casa anem fent. El sud-oest bufa fort i en vol aigualir l’escalada pixant-se per tot arreu però som d'aquella terra de la que Pujol va dir: "si perdem.........perdrem Catalunya!", és a dir, de Vic i ja  està tot dit! 


Baixem uns metres pel cami que puja del Pla dels Ocells i als pocs metres el deixem per agafar el que voreja el vessant nord de la Vall Mala cap a la serra de les Lluernes. No veiem rès més que boira i aquelles gotes fredes penjades de les fulles de boix que cauen al clatell, entre la samarreta i la pell, que ens emocionen profundament. Mirem amb concentració zen la boira moguda pel vent i, si!, entre llàgrimes veiem una halus fosc i circular al cel que podria ser la “gran calavera” que volem escalar. Pugem una mica  i, efectivament, apareix la roca. A continuació hi ha un destrempament de panxa i el càstig del vent. 

Boira, vent  i humitat a la R1

Es respira un cert desànim i trec allò de “fem la primera tirada i si-de-cas ja baixarem, només és un IV, equipat (?)"  La via puja el pedestal pel sud-est fins arribar a sota d’una panxeta, perfectament visible a la ressenya adjunta, que passaré per l’esquerra. La roca és humida però encara no rellisca, poso l’alien vermell i trobo un espit. Passo la panxeta per on havia calculat i la placa s’ajeu lleugerament. Acompanyat de tres espits més arribo a la R1, dominada per l’imponent sostre del Cap. En Pep puja mentre els núvols que ens embolcallen començena disipar-se. El pedestal está envoltat per un coi de corda que deu ser la “ferrada” del Cap de Mort o això deia l’internet. Lo que s’ha de fer per guanyar-se la vida en temps de crisi.

Postura acadèmica de "cul penjant"

 Reunits, surto en lliure cap a l’esquerra a xapar un pont de roca i trobo un parabolt un pam per sota, requipament al canto! Flanqueix de IV+ cap la bauma de la R2 que em salto sense ni xapar-hi i entro en l’A3 que singularitza aquesta via. Veig que el reequipament contina i un curt flanqueix en A2 (4 pasos) i la linea ja tira de dret amunt i puja el cap fins al’ull esquerra de la calavera, A3e. És l’antiga R3, no reequipada, però la humitat de les cordes m’aconsella parar-me aquí i montar reunió (xapes recuperables) i també les ganes de asseure’m en aquest forat protegit del vent. 

Circ rus

En Pep va insultant l’humil amic fi-fi mentre puja (te alguns problemes de parella amb el fi-fi) i recupera el material. Quan arriba comença a sortir el sol i continua fent el tercer/darrer llarg, un A1 i després IV+ (un pas de V) molt bonic, dret i amb bona presa i passa molt més bé del que passaré jo després..


 Entrada a la R2

Durant tota la via ens vigila el Puntal de l'Albarda Castellana, per si de cas..

 En Pep barallant-se amb el fi-fi

 Les expansions de l'Alvarez


 Un ràpel de meyns de 50m ens deixa a peu de via

Som a dalt, finalment amb cel blau i la magnífica panoràmica del serrat de l’Albarda just al davant. Un ràpel espectacular de 50m pel mateix vessant ens deixa a les motxilles. Que més se li pot demanar a un matí?

2 comentaris:

  1. Enhorabona per la via i pel post, he disfrutat llegint-lo. El Cap de Mort encara no l'he pujat i me n'heu fet entrar ganes, amb permís de la Fi.fi!!

    ResponElimina
  2. Val la pena, és divertit, te ambient i a quin lloc està!!!! Per cert, el 17 novembre, dissabte , projectarem Pirates al refu de Sant Benet. Espero que sigui una trobada casolana intergeneracional amb tots els pelatges que es mouen per Montserrat.

    Una abraçada Jaume.

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.