dimecres, 21 de novembre de 2012

Alpinisme: una definició més


Tots els alpinistes ens hem interrogat sobre els mecanismes que ens tenen lligats a pujar i escalar muntanyes. I s’ha   assecat molta tinta buscant  respostes a tantes preguntes. Tots els llibres de literatura de la muntanya en donen.




L’Antonio G. Picazo va escriure "La alquimia del alpinismo" ed. de l'autor, 2008) filosofant sobre aquestes i altres preguntes de l’alpinisme, després d’haver llegit una ingent quantitat de llibres i articles.









Avui afegeixo una definició poc coneguda, cortesia d'un amic ilustrat,  que permet seguir marejant la neurona a tots aquells que en algun moment filosofem sobre el tema i, de retruc, sobre el quefer de la vida.

 Extret de "Diccionario de iconografía i simbología", Federico revilla, ed Cátedra Grandes Temas (Anaya), 7ª edició, Madrid 2010

3 comentaris:

  1. Una bona síntesi del que és l'Alpinisme, muntanyisme escalada...etc...potser molt freda i tècnica, però prou certa per mi.

    ResponElimina
  2. Mai ho havia vist des d'aquest punt de vista, per mi l'alpinisme és més un cúmul de sensacions i sobretot de llibertat, però haig de confessar que m'encanta!

    Salut, alpinisme i tàpia

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.