dimecres, 12 de març de 2014

Encara una aresta Bruchs més...



 D'esquerra a dreta la Peluda, Els Merlets, L'Agulla del Capdamunt, El Gep Llarg, La Boteruda, la Miranda de la Miranda i la Miranda de les Boïgues
 

Amb en Pep i  l'Eulàlia, jo faig tres. Fa un dia gris i el vent bufarà fort de mestral o de gregal, sonen igual i en Molina vocalitza poc. Anirem a fer arestes Bruchs ben arrecerades del mestral,  però bufa  gregal i canviem el pla, ara anem als Plecs de la Vinya Nova. Dit i fet, aparquem  i al cap de deu passes el rètol de la  regulació ens  atura. A Vinya Nova, Garrigoses i Monjos està prohibit escalar-hi tot l'any o de gener a Juliol, respectivament! Caram!!


,
El vessant sud de Montserrat, típicament meditarrani presenta, en una part majoritària l'aspecte que mostren les imatges: sol exhumat, desestructurat i desprotegit de l'erosió per manca de sotabosc. Els matolls de galceran totalment desproveït de fulles. Senglars i cabres campen arreu. El Patronat ha d'intervenir fent passar els interessos del medi al mercantilisme i reduir dràsticament la població de grans mamífers. Escopetes no en falten. Cal intervenir! (Fotos de la canal del Dumbo, 2011)

Sempre respectem la regulació amb la bona fe de pensar que els gestors socials van de bona fe. Però pensem en les destrosses que les cabres i els porcs fan al sòl, als camins i a espècies protegides com el galceran. Sobretot des  que ens vam assabentar que les cabres var arribar a Montserrat per decisió política i sense el vistiplau del Patronat, però la pressió dels ajuntaments per poder subhastar llicències de caça va pesar molt més. Un Parc Natural on es pot caçar una espècie que, amb els senglars, produeixen un impacte letal al sòl, sobretot al del vessant sud,  tocat abans pels incendis i els aiguats del 2000. I també hi ha impacte antròpic, probablament petit, ja que els que  hi anem ho fem pels els camins i els corriols d'escaladors. Però només quantificant es pot fer gestió eficient del medi.

En Dino


Tornant al pla inicial i desafiant el gregal, passem el pas de la Portella i ens perdem en l'aproximació al peu de via de l'aresta Bruchs de la Miranda de les Boïgues, un diu per aquí, l'altre per allà i el tercer consenteix. Tres jubilats plegats són perillosos per a ells mateixos. Però tot lo dolent te un costat bò i pujant per un rostoll d'arítjol trobem un petit dinosaure i l'adoptem amb el nom de Dino.



Arribant a la Reunió de l'A. Bruchs del Gep Llarg

Finalment arribem al peu del Gep Llarg i escalem l'aresta per la via  de l'Esquerra, III i IV,  equipada amb bolts. El traçat discorre a l'esquerra de la Aresta Bruchs oberta per Cerdà i Muñoz al 1958 i d’aquí el seu nom. La coneixem i és una agradable passejada pel mar de còdols.



A la reunió del Gep Llarg ben abrigats


La segona tirada del Gep Llarg

Un cop a dalt, el gregal es deixa sentir i les d'alzines onegen sota nostre com un mar encrespat. Desgrimpem la via normal i baixem per la canal oest, entre El Gep Llarg i l'agulla  veïna dels Merlets, que volem  escalar per la seva aresta Bruchs, una assignatura pendent.


La placa vertical del pedestal dels Merlets

 I si, aquesta escalada serà la que ens fixarà en el record aquesta jornada. La primera tirada és dreta (IV+ mantingut), relliscosa i ombrívola, inici clàssic de les agulles amb alzinar. El primer puja poc a poc, no cal relliscar, un alien groc entra en un forat horitzontal i ajuda a arribar al primer espit, a 10 o 12 m del terra, uf! L'aresta continua dreta, un altre espit, i comença a perdre verticalitat, encara un o dos espits fins al peu de les dues boles finals. Hi ha una bona reunió (buril, pont de roca i espit,  reenviats).

El primer dubta de si muntar reunió o no. Ara ve una fissura-diedre de roca mediocre i totalment desequipada. "Millor tenir els companys aquí per escalar-la"- pensa. Els companys pugen disfrutant d’aquest primer llarg mantingut de roca excel·lent. Estem immersos en l'escalada i per superar la fissura descomposta cal aquella concentració on res de l'entorn compta i que  vivim intensament. La ressenya d'en Dalmau  ens dirà després V+ i la de Rodés-Labranya  A1. Però no en portem cap  de ressenya i malgrat que el lliure es veu factible, optem per l'A1, tenim el carnet rosa i una repisa als peus!



La fissura-diedre final des de la reunió




Picat a la reunió



Posem un tascó gran, provem, aguanta. Després un tascó mitjà que queda molt bé. I amb un alien vermell que sembla precari però aguanta l'A0, el primer ja pot sortir en lliure de V, llaçar una sabina primeta i ferma (aquí s'hi posava un pitó) i sortir poc a poc per IV, fins al cim bicèfal de l'agulla dels Merlets.

Encara una aresta Bruchs més a la llista, i no de les que es fa amb una ma al cul. S'ha d'escalar. I porteu material!

Si la guia d'en Joan Miquel Dalmau és correcte, el mateix dia,   30 d'agost de 1959, la cordada Joan Cerdà i Miquel Muñoz van obrir les Arestes Bruchs dels Merlets, del Gep Llarg i de la Boteruda. El fet que no possèsin res o poca cosa n'augmenta el mèrit.

Tres, més el Dino

Informació.

El Gep Llarg, aresta Bruchs, via de l'Esquerra, (Agustí Cardona i Enric Basses, 1995), 55m, IV, equipada amb bolts, sis exprés. Descens per la VN desgrimpant.

Els Merlets, via aresta Bruchs, (Joan Cerdà i Miquel Muñoz, 30 d'agost de 1959), 50m, L1 IV+ mantingut amb espits, més allunyats en el IV, es pot clavar un universal, reunió ferma  sota la fissura final. L2 V+/A1,  tascons i/o friends petits i mitjans per tres passos de A1 o V+ / V / IV. Via molt recomanable.

5 comentaris:

  1. Enhorabona ! vau saber trobar una bona aventura en un paisatge prou familiar i conegut i sovint menystingut, per això mateix...Els Merlets no els he fet, ens hi haurem d'arribar i tastar l'adrenalina d'aquestes brucs d'aparença subtil i amb molt de suc...Totalment d'acord amb els teus comentaris sobre l'erosió que provoquen cabres i senglars, però especialment les Cabres que s'ho mengen tot TOT, fa pena veure el Galzeran plomat i el sól esmicolat com va caïent canal avall....-
    Són massa incongruències mentre cada cop tenim mes restringida l'escalada....potser hauríem de parlar-ne entre tots, menys debats estèrils sobre equipament, cal fer-nos escoltar doncs formem part de la història de Montserrat i s'ens en està foragitant, potser molt per la nostra pròpia actitud.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Jaume: estic totalment d'acord amb tu; som part de Montserrat i del seu patrimoni històric, incommensurable. Crec que seria molt interessant poder disposar d'un avatprojecte d'impacte com a eina per exigir una estudi més a fons. Fa temps vaig contactar amb Medi Ambient i em vaig assabentar que el Patronat aplicava un protocol que s'usa habitualment per estudiar l'impacte de les les vaques tancades en cledes electrificades. Obviament una cleda de vaques amb herba i un pendent de Montserrat no tenen rès a veure i una cabra salvatge i una vaca encara menys.

    Jo volia arrencar aquest tema i finalment ho he fet. Siguem optimistes... actius.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  3. Eulàlia3/18/2014

    Sóc del parer que no es pot callar més aquesta agressió a les Canals de Montserrat. Els que les pugem i baixem, amb molta cura, per evitar desmuntar el sól trencat som coneixedors del desastre i hem de generar debat. Crec que cal fer un estudi ben seriós que permeti adoptar mesures efectives.

    El proper aiguat, será apocalíptic.

    Eulàlia

    ResponSuprimeix
  4. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponSuprimeix
  5. Hello Everybody,
    My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

    ResponSuprimeix

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.