Avui encara una Punsola-Reniu més. Al 1995 havia tornat a l’escalada i en Manel m’hi va portar. Vaig obrir el penúltim llarg. Em va emocionar escalar amb tants metres sota les puntes dels gats i amb tants per sobre sense veure-hi corda. Al cim feia ponentada, com avui quan m’hi he posat dret. Pocs minuts després, en Pep treu el cap i emergeix del buit. Avui he set jo qui he guiat la cordada. Ens coneixem de molts anys d’escalades de joventut a Osona i ara és ell qui ha tornat a l’escalada. Els anys passen i no de franc. Però som aquí després de molt temps passat, una mica masegats però amb la mateixa mirada clara.
De la serra de les Lluernes
Orella d'Ós de la Canal Plana
Ja has tornat al gran cicle de la matèria i l’energia de l'Univers del que tots sortim i al que tornarem. Et veurem en qualsevol flor de tartera o en els cristalls de neu moguts per la borrufada i et recordarem sempre al nostre costat.
En Guillem amb un company al circ d'Ansabère.