23 de novembre 2013
Carme Artigas
Pozzuoli (la antiga Puteoli) és
una ciutat situada al golf homònim que fa part i tanca pel nord-oest el gran golf de Nàpols. En l’època dels romans era el port mercantil més important de
la península. Prop de Puzzuoli, una mica més al nord, hi ha la ciutat de Miseno
on en el segle I dc. hi havia acantonada la flota romana. Quan l’any 79 dc. el Vesubi va entrar en erupció, Plini el Vell, aleshores prefecte de la flota, va
sortir amb els vaixells al rescat dels habitants de Pompeia. El seu nebot Plini el
Jove, en les Cartes de Gai
Plini a Corneli Tàcit IV, ens explica la mort
del seu oncle a les platges de Pompeia.
 |
| Des de la part alta de Pozzuoli es pot veure el mar per entre els terrats de les cases |
Pozzuoli, posada sobre pendents que van a parar
al mar, desorganitzada i caòtica com la majoria de ciutats del sud d’Italia,
conserva encara algunes restes de la antiga Puteoli.
 |
| Passadissos soterranis del amfiteatre Flavi |
 |
| Al soterrani les columnes i els capitells apareixen dispersos |
L’amfiteatre Flavi, construït a
finals del segle I dc. per l’emperador Vespasià, és el tercer en cabuda després
del Coliseu i del de Capua. Podia contenir fins a 40000 espectadors i estava
preparat per aixecar escenografies a partir d’un fossar excavat al llarg de
l’eix principal i d’una sèrie de forats que permetien que les feres i els
gladiadors apareguessin a l’arena hissats mitjançant enginys mecànics.
 |
| Esquema dels muntatges que feien possible l'aixecament de feres i gladiadors fins a l'arena |
 |
La combinació de les peces prismàtiques quadrangulars i inclinades
amb maons que trobem en algunes parets del amfiteatre eren estructures antisísmiques |
A la part baixa de la ciutat,
prop del port hi trobem les restes d’un “macellum”, mercat romà d’aliments, mal anomenat temple
de Serapis perquè entre les restes s’hi trobà la imatge d’aquest deu que era el
que protegia els comerciants. Les botigues d’aquest mercat es disposen en forma
de quadrat al voltant d’un edifici sumptuós del qual en resten dretes tres
columnes que intenten inútilment imposar-se als edificis que desordenadament
han crescut al seu darrera.
 |
| El "macelum" romà amb les tres columnes que queden dretes |
 |
| Bandes rugoses corresponents a la part submergida atacada pel mol·lusc |
L’any 1828, el científic escocès
Charles Lyell visitava el Temple de Serapis i mentre l’obsevava es va adonar
que les columnes presentaven unes bandes rugoses a uns 3 m de terra. Mirades de la
vora, les bandes estaven formades per forats excavats en les columnes, que havien estat produïts pels mol·luscs marins anomenats “Lithodomus”, és a dir, que fan la casa a la pedra. Aquests mol·luscs viuen per sota la línia de marea i podem observar
els seus efectes en els molls. En alguns forats encara hi ha les closques d’aquests mol·luscs. Els tres metres inferiors de la columna
havien estat preservats d'aquesta acció al quedar enterrats sota capes de
cendra volcànica.
 |
| Postal antiga del temple de Serapis |
Lyell va suposar que el temple
havia estat construït pels romans i s’havia submergit parcialment per
tornar a emergir més endavant. Si això havia passat en temps històrics, els
mateixos processos es podien aplicar als temps geològics per explicar fenomens de molt llarga durada com la formació de serralades, reforçant el “principi del Uniformisme” enunciat al segle XVIII per James Hutton, que proposava que l'acció dels fenomens geològics actuava gradualment durant milions
d'anys entrant en controvèrsia amb al “Catastrofisme”,
que els explicava mitjançant accions sobtades i catastròfiques. El principi de “l’Uniformisme" va influir en un dels
científics mes importants del segle XIX, Charles Darwin, que el va fer servir per formular la seva
pròpia i cabdal teoria de l’origen i evolució de les espècies.
 |
| Mapa del golf de Puzzuoli on s'hi pot veure el volcà "Monte Nuovo" i altres cons volcànics que formen els "Campi Flegrei" |
Els moviments de subsidència
(pujada i baixada de la superfície de la Terra ), han tingut una gran
importància en la configuració de la línia de la costa del golf de Pozzuoli en
provocar canvis del nivell del mar. Aquest golf és la part submarina dels
“Campi Flegrei”, una extensa zona formada per una gran caldera i diversos cons volcànics. Aquest vulcanisme,
actiu encara avui, va ser i és el responsable de
la subsidència.
En el registre geològic hi podem
trobar dues grans erupcions, datades en 30000 i 15000 anys, respectivament.
Els fenomens de subsidència continuen actualment, registrant-se episodis
sobtats com el de l’any 1538, dos dies abans de l’erupció del “Monte Nuovo”,
que va elevat 7 m
el terra produint un retrocés de 200
m en la línia de costa. També entre 1982 i 1984 el terra de Pozzuoli es va
elevar 1,87 m
i es va haver d'evacuar els habitants de la part vella de la ciutat.
 |
| Estació de tren de Pozzuoli-Solfatara |
La manifestació més espectacular
dels “Campi Flegrei” és el volcà Solfatara de Pozzuoli. Aquest volcà va sorgir durant l’erupció del Vesubi de l’any 79
dc., que va originar diversos volcans a la Zona de Nàpols. Durant
l’erupció es va formar una caldera amb dos cràters, el Vesubi i el de Solfatara. La seva
darrera erupció, fins ara, va tenir lloc el 1198.
 |
| Aspecte desolat del cràter del volcà Solfatara |
Actualment el Solfatara
està actiu i és ple de cendres i de sofre. El seu cràter, actualment aplanat, te moltes esquerdes que emeten gasos producte de l’activitat volcànica. Aquestes emissions dites fumaroles, estan constituïdes fonamentalment per vapor
d’aigua i òxids de sofre. El sofre es deposita a les escletxes acolorint de groc el terreny i donant al paisatge un aspecte
fantasmagòric i desolat.
 |
| Vessant del cràter del solfatara on s'hi poden veure bombes volcàniques i deposicions grogues de cristalls de sofre |
El
Solfatara de Pozzuoli és un dels volcans més monitoritzats del món i
això permet als científics vigilar a temps real els canvis, sovint
imperceptibles, de la superfície del terra en previsió d’una
possible erupció del Vesubi o d’algun dels volcans escampats pels “Campi
Flegrei”. S’ha de tenir en compte que Nàpols i la seva àrea metropolitana te
més de quatre milions d’habitants i per tant és de vital importància
poder preveure l’activitat volcànica per possibles emergències en aquesta zona.
 |
| A la sortida de l'esquerda s'hi deposita el sofre. El color taronja pot indicar la presència d'altres sulfurs associats, com és el cas de l'arsènic |
 |
| Cartell que ens indica la temperatura i pressió de les sortides de vapor |
