Carme Artigas
Els dies 5 i 6 de Setembre del 1944 els aviadors
de la R.A.F van
bombardejar la ciutat ocupada de Le Havre. Va esser un dels pitjors bombardejos
que va patir la ciutat. Feia tres mesos que els aliats havien desembarcat a les
platges de Normandia i l’objectiu d’aquests bombardejos era facilitar el avançament
de les tropes aliades cap el nord i l’est. El port de Le Havre, ple de
combustible de les tropes del Tercer Reich, era vital per a l’estratègia
alemanya. No era pas el primer bombardeig que patia la ciutat. Durant la guerra
la ciutat va estar sotmesa a 132 bombardejos, 150 hectàrees van ser
anorreades, 12.500 edificis destruïts i el port arrasat, i varen morir
5.126 persones de les quals més de 2000 ho van fer el setembre d’aquest 1944.
Quan el 12 de Setembre els aliats van entrar
a Le Havre varen trobar una ciutat en runes i 80.000 persones sense
sostre. Le Havre havia estat la ciutat més bombardejada de França.
Del port de le Havre i del centre de la ciutat només
en quedava un pilot de runes. La reconstrucció va ser encarregada l’any 1945 a August Perret (1874-1954), un dels millors arquitectes francesos del secle
XX. Ell i una vintena d’alumnes seus van
portar a terme la reconstrucció del centre de Le Havre. Perret no va voler
reproduir l’antiga ciutat fundada per Francesc I molt estimada pels seus habitants malgrat la
seva insalubritat. L’ideal de Perret es pot resumir en la seva frase “ El que
jo vull es fer quelcom de nou i durable”. Per tant Le Havre es va convertir en
un terreny d’experimentació de noves tècniques de fabricació i estandarització
de materials.
Aquest arquitecte, adscrit a un moviment anomenat
“Classicisme estructural” s’inspirava en el classicisme francès. Va planificar el
centre de Le Havre seguint un model de retícula d’illes de cases quadrades de
100 per 100 m
amb edificis que tenien una alçada de no més de 5 pisos, deixant espais
generosos entre mig i amb algun “edifici torre” de tant en tant que trencava la
monotonia. El material més utilitzat va ser el formigó, que Perret trobava més
bell que qualsevol pedra natural. El elements que utilitzava eren columnes,
capitells i cornises que al ser fabricades en sèrie abaratien i simplificaven
la construcció.
Aquesta reconstrucció avantguardista no va pas estar
exempta de polèmica entre els habitants de Le Havre que enyoraven la seva
antiga ciutat. Finalment l’any 2005 el conjunt de la ciutat reconstruïda va ser
inscrita al patrimoni de la
Humanitat.
Després de dues dures reconversions industrials
durant els anys 80 i 90, Le Havre es prepara per diversificar els seus recursos
atraient visitats i fomentant el turisme.
La reacció del visitant quan arriba a la ciutat és en certa manera
contradictòria. En principi les estructures creades per Perret i els seus
alumnes provoquen una certa prevenció degut a la seva racionalitat i aparent
monotonia reforçada per la presencia constant del formigó, però un cop t’hi
submergeixes t’envaeix una sensació de confort pels volums que t’envolten i és
llavors quan comences a apreciar la bellesa de les construccions i la monotonia
desapareix quan perceps la diversitat de textures i la quantitat de matisos de
color que pot prendre el formigó.
El
port de le Havre, destruït totalment al final de la 2a Guerra Mundial, és avui
el segon port de França després de Marsella en volum de mercaderies.
Le Havre és el port més occidental de l’Europa
continental, fet que li dona una preeminència sobre altres ports europeus en el
transport de contenidors.
Tot i sent el segon port de França, Le Havre
no ha estat exempt de reestructuracions. Avui les grans sitges estan buides i
el transport de cereals s’ha traslladat a Rouen.
Des del mar podem veure com de tant en tant
sobresurten del entramat de la ciutat les torres dissenyades per Perret.
La torre de vigilància del port competeix amb
la torre de l’església de Saint Joseph ideada per Perret com homenatge a totes
les víctimes de la 2a Guerra Mundial.
La llum del matí entra per les vidrieres
multicolors inundant Saint Joseph d’una llum irreal.
La
racionalitat i els espais oberts dominen el centre de la ciutat reconstruïda.
La parisenca rue de Rivoli va ser l’inspiració
de Perret quan va utilitzar els porxos.
Els espais intercanviables i la llum que
entra per obertures verticals son les característiques del disseny dels
apartaments ideats per Perret.
L’higiene era una de les preocupacions del
arquitecte i per això el bany era la peça central del apartament.
El color rosat d’aquesta torre és una mostra
de les tonalitats que pot prendre el formigó.
El projecte de l’ajuntament de Le Havre no va
estar exempt de polèmica. El resultat va ser una modificació pactada del
original que va projectar Perret.
Detall de la façana de l’ajuntament on hi
podem apreciar una columna i el seu corresponent capitell.
Llum de capvespre sobre el port i l’estuari
del Sena.
La mateixa llum encén les torres de Saint Joseph i de l’ajuntament que sobresurten de la
retícula de la ciutat.
Quadre intitulat “Impression,
soleil levant”, pintat per Monet al port de Le Havre el 1872.
El títol va batejar tot un corrent
artístic, l’impressionisme. El blau clar dels cels, els núvols i la llum de
Normandia van ser un dels paisatges preferits dels pintors impressionistes.
.jpg)
.jpg)
