dissabte, 9 de novembre del 2013

Pozzuoli: La Roma antiga i els fenomens volcànics

23 de novembre 2013

Carme Artigas



Pozzuoli (la antiga Puteoli) és una ciutat situada al golf homònim que fa part i tanca pel nord-oest el gran golf de Nàpols. En l’època dels romans era el port mercantil més important de la península. Prop de Puzzuoli, una mica més al nord, hi ha la ciutat de Miseno on en el segle I dc. hi havia acantonada la flota romana. Quan l’any 79 dc. el Vesubi va entrar en erupció, Plini el Vell, aleshores prefecte de la flota, va sortir amb els vaixells al rescat dels habitants de Pompeia. El seu nebot Plini el Jove, en les Cartes de Gai Plini a Corneli Tàcit IV,  ens explica la mort del seu oncle a les platges de Pompeia. 


Des de la part alta de Pozzuoli es pot veure el mar per entre els terrats de les cases 


Pozzuoli,  posada sobre pendents que van a parar al mar, desorganitzada i caòtica com la majoria de ciutats del sud d’Italia, conserva encara algunes restes de la antiga Puteoli.

Passadissos soterranis del amfiteatre Flavi

Al soterrani les columnes i els capitells apareixen dispersos  

L’amfiteatre Flavi, construït a finals del segle I dc. per l’emperador Vespasià, és el tercer en cabuda després del Coliseu  i del de Capua. Podia contenir fins a 40000 espectadors i estava preparat per aixecar escenografies a partir d’un fossar excavat al llarg de l’eix principal i d’una sèrie de forats que permetien que les feres i els gladiadors apareguessin a l’arena hissats mitjançant enginys mecànics.


Esquema dels muntatges que feien possible l'aixecament
de feres i gladiadors fins a l'arena 


La combinació de les peces prismàtiques quadrangulars i inclinades
 amb maons que trobem en algunes parets del amfiteatre
 eren estructures antisísmiques  





















A la part baixa de la ciutat, prop del port hi trobem les restes d’un “macellum”,  mercat romà d’aliments, mal anomenat temple de Serapis perquè entre les restes s’hi trobà la imatge d’aquest deu que era el que protegia els comerciants. Les botigues d’aquest mercat es disposen en forma de quadrat al voltant d’un edifici sumptuós del qual en resten dretes tres columnes que intenten inútilment imposar-se als edificis que desordenadament han crescut al seu darrera.


El "macelum" romà amb les tres columnes que queden dretes

Bandes rugoses corresponents a la part submergida atacada pel mol·lusc


L’any 1828, el científic escocès Charles Lyell visitava el Temple de Serapis i mentre l’obsevava es va adonar que les columnes presentaven unes bandes rugoses a uns 3 m de terra. Mirades de la vora, les bandes estaven formades per forats excavats en les columnes, que havien estat produïts pels  mol·luscs  marins anomenats “Lithodomus”, és a dir, que fan la casa a la  pedra. Aquests mol·luscs viuen per sota la línia de marea i podem observar els seus efectes en els molls. En alguns forats encara hi ha  les closques d’aquests mol·luscs. Els tres metres inferiors de la columna havien estat preservats d'aquesta acció al quedar enterrats sota capes de cendra volcànica.

Postal antiga del temple de Serapis


Lyell va suposar que el temple havia estat construït pels romans i s’havia submergit parcialment per tornar a emergir més endavant. Si això havia passat en temps històrics, els mateixos processos es podien aplicar als temps geològics per explicar fenomens de molt llarga durada com la formació de serralades, reforçant el “principi del Uniformisme” enunciat al segle XVIII per James Hutton, que proposava que l'acció dels fenomens geològics actuava gradualment durant milions d'anys entrant en controvèrsia amb al “Catastrofisme”, que els explicava mitjançant accions sobtades  i catastròfiques. El principi de “l’Uniformisme" va influir en un dels científics mes importants del segle XIX, Charles Darwin, que el va fer servir per formular la seva pròpia i cabdal teoria de l’origen i evolució de les espècies.

Mapa del golf de Puzzuoli on s'hi pot veure el volcà "Monte Nuovo" i altres cons volcànics
que formen els "Campi Flegrei"

Els moviments de subsidència (pujada i baixada de la superfície de la Terra), han tingut una gran importància en la configuració de la línia de la costa del golf de Pozzuoli en provocar canvis del nivell del mar. Aquest golf és la part submarina dels “Campi Flegrei”,  una extensa zona  formada per una gran caldera i diversos cons volcànics. Aquest vulcanisme, actiu encara avui,  va ser i és el responsable de la subsidència.

En el registre geològic hi podem trobar dues grans erupcions, datades en  30000 i 15000 anys, respectivament. Els fenomens de subsidència continuen actualment, registrant-se episodis sobtats com el de l’any 1538, dos dies abans de l’erupció del “Monte Nuovo”, que va elevat 7 m el terra produint un retrocés de 200 m en la línia de costa. També  entre 1982 i 1984 el terra de Pozzuoli es va elevar 1,87 m i es va haver d'evacuar els habitants de la part vella de la ciutat.

Estació de tren de Pozzuoli-Solfatara
La manifestació més espectacular dels “Campi Flegrei” és el volcà Solfatara de Pozzuoli. Aquest volcà  va sorgir durant l’erupció del Vesubi de l’any 79  dc.,  que va originar diversos volcans  a la Zona de Nàpols. Durant l’erupció es va formar una caldera amb dos cràters, el Vesubi i el de Solfatara. La seva darrera erupció, fins ara, va tenir lloc el 1198.

Aspecte desolat del cràter del volcà Solfatara

Actualment el Solfatara està actiu i és ple de cendres i de sofre. El seu cràter, actualment aplanat, te  moltes  esquerdes que emeten gasos producte de l’activitat volcànica. Aquestes emissions dites fumaroles, estan constituïdes fonamentalment per vapor d’aigua i òxids de sofre. El sofre es deposita a les escletxes  acolorint de groc el terreny i donant al paisatge un aspecte fantasmagòric i desolat.


Vessant del cràter del solfatara on s'hi poden veure bombes volcàniques
i deposicions grogues de cristalls de sofre

El  Solfatara de Pozzuoli és un dels volcans més monitoritzats del món i això permet als científics vigilar a temps real els canvis, sovint imperceptibles, de la superfície del  terra en previsió d’una possible erupció del Vesubi o d’algun dels volcans escampats pels “Campi Flegrei”. S’ha de tenir en compte que Nàpols i la seva àrea metropolitana te  més de quatre milions d’habitants i per tant és de vital importància poder preveure l’activitat volcànica per possibles emergències en aquesta zona. 

A la sortida de l'esquerda s'hi deposita el sofre. El color taronja pot indicar 
la presència d'altres sulfurs associats,  com és el cas de l'arsènic

Cartell que ens indica la temperatura i pressió
 de les sortides de vapor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.