Escalar filmant.

Amb la intenció de documentar alguns aspectes de l’escalada durant la segona meitat dels anys setanta del segle passat, una colla d’amics i col·laboradors estem fent entrevistes a alguns escaladors i filmant algunes vies d’escalada. És una nova experiència que, com és d’esperar en tot allò que en diem la vida, te de tot. Però la part ying predomina sobre la yang o al revés. No se si els bons són els ying o viceversa o no hi ha bons ni dolents o són indistingibles. Sigui com sigui anem fent feina, tirant endavant, malgrat els habituals problemes d’agenda i alguna discussió interna, danys col·laterals que podem qualificar de secundaris i acceptables.

Preparant la càmara pel cap.

Parets de Montserrat.

De positiu hi ha les coneixences esperades de persones singulars , o al contrari, sorprenents i inesperades. També alguns moments màgics que recordarem, cadascú els seus. De treballós, l’aprenentatge de veure l’escalada des d’un punt de vista nou amb l’accent posat en la logística de la filmació, molt diferent de la que planteja l’escalada en sí.

Acció!.

De negatiu, veure pujar i esfondrar-se una sessió de treball després d’haver-la festejat molt. Per sort hem anat trobant amics i coneguts disposats a donar un cop de mà i entusiasme suficient per agermanar-lo amb el nostre. No sabem gaire per quin camí anem però caminem. I de les grans i petites derrotes és de on es treu la convicció de que tot allò que val la pena és al davant. Endavant.

Un descans merescut.