dissabte, 19 de juny del 2010

Revetlla de Sant Joan. Una nova via al Trencabarrals.




Sol de primer matí a la via Normal del Trencabarrals, a la Panxa i al Cavall

Repetició de la via Normal de 1936 per R. Estrems i J. Ferrera, 23-02-1941
Es seguramente debido a su aspecto inocente, que a primera vista presenta dicha aguja, el motivo de no haber sido escalada mayor número de veces. No obstante nosotros, seguramente por el hecho de habernos caído en gracia, no cejamos hasta haber sentado el pie en su cima.
Jordi Ferrera, Butlletí del CMB, Sociedad de Ciencias Naturales, Año X – 3ª Série – Nº 52, Febrero de 1942. 



Efectivament, aquest és el sentiment que es te en veure el Trencabarrals al mig de la vall Mala, entre Gorros i Sant Benet. Modesta, baixa i gens altiva, l’agulla dorm l’oblit en l’època dels rècords i dels desafiaments que l’home es planteja a totes les muntanyes del món. I tanmateix, rés s’estima tant com una cosa abarcable i profundament coneguda després d’una exploració exhaustiva de totes les cares, plaques i fissures, en totes les llums de totes les hores del dia. Després d’anys d’escalar a Montserrat i molts més de no haver obert cap via, vaig sentir la necessitat d’obrir una via a Montserrat. En Manel Orbay, la persona amb qui he escalat més metres de roca en aquesta vida, es va fa el ronsso però finalment acceptà d’obrir-ne una al Trencabarrals. I vam triar aquesta agulla perquè en passar-hi camí de Gorros, qui pot estalviar-se una mirada amunt?. És una roca amb qui és fàcil fer-hi amistat, sempre separada de les altres pels atzars geològics, sempre a la vora del camí, esperant i lluny del xivarri de Gorros, una roca amb qui agermanar-me. I a més, te l’encant de la discreció. Un petit oasi.


 





Vam començar escalant totes les seves vies que, des del sud i en el sentit de les agulles del rellotge són:

Normal (Espunyes, Torras, Caselles i Oliva, C.E. de Bages 6-10-1936, cf. But. C.E.Bages, nº 185, 02-1936). Sens dubte la via amb més caràcter, dreta i de pasoso variats. Regust pioner.

Mariona (D. Brugarolas, 9-93).

Saelicke-Mir (Selicke i Mir,1962). Una de les vies més interessant.

Sonata in Blue (Sugranyes, Pelegrina, Lletche i Gerrero, 1986).


Ràpel (?, 1961).

Absurdus (S. Llop, ?).

Vies d’escalada lliure, artificial o combinada, entre 40 i 120 m, amb equipament de claus, burils i espits. La graduació va del IV al A4 segons la via. Algunes de les antigues tenen el material original i conserven aquell regust.

Nota: a data de 05 de 2013 he constatat noves vies de bolts. Una que terpitja la sonata in Blue i una altre paral·lela a la Normal que no te cap sentit (autor probabla: J Brasil i companys).



Escalant el tercer llarg de la Selicke-Mir (Ae, A1, V+)

Les vam disfrutar de valent i un cop ens vam conèixer prou i amb el seu permís, vam obrir la nostra via a la cara oest, que és la setena. Algú dirà –una via més!, Però és la única a la cara oest. Ens van caler dues jornades de juny de 2001 per obrir per dalt la Revetlla de Sant Joan  (MD+, 70m, totalment equipada amb espits i pitons, ràpel reequipat). Un primer llarg de 45m i 17 seguros per una placa mantinguda en el V+ i dos passos de 6ª no obligat, porten a una fisura-berruga de pitons per continuar amb expansions fins a la reunió. Una placa de 25 m ens deixa al cim. La roca és excel·lent menys un tram del final de L1 (reenvíos de corda per xapar). La vista sobre Gorros impressionant i la coca i el moscatell de primera. Ens fem la foto per l’àlbum.


Dalt el cim el 24 de juny de 2001

7 comentaris:

  1. Anònim3/04/2012

    La via RAPPEL no es feta per nosaltres dos.
    La (Selicke-Mir)cara SUR si es nostre.
    El congnom del meu company es SELICKE i no Sae....

    Salutacions
    Jaume Mir Mallol i Carles Selicke Fontdevila.

    SAME - UEC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguts companys: prenc nota del vostre comentari i esmeno d'acord amb la vostra informació
      Gràcies

      Elimina
  2. Bon dia,
    Felicitats per la via.
    Vols dir que la orientació de la vostra via no és Sud, tal i com posa el bloc del Kpujo ??
    Salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, l'orientació és sud o sod-sudoest.

      Elimina
  3. Anònim6/14/2016

    Hola Miquel soc en Juli Font i voldria deixar un comentari a proposit de les vias del Trencabarrals. Cap a finals del 70, el meu germa Genis Font i jo vam intentar fer la normal del Trencabarrals. Fins que vam passar pel refugi de San Benet a pendre una cervessa per la nostra primera agulla a Montserrat , ens adonavem per les felicitacions de la gent del refugi que habia sortit una variant de la via normal. O sigui 1 tirada fins al gran repla, despres vam flanqueixar a la dreta i vam sortir directe al cim per una canaleta pulida amb un unic seguro( savineta), reconec que encara avui recordo amb respecte aquell tram i el peto que li vaig donar a la savina despres de llaçarla amb una vaga. Perdoneu pel meu catala pero soc una canari enamorat de Montserrat i les seves agulles. Salud Juli Font

    ResponElimina
  4. Efectivament, vareu entrar per la fissura que toca al camí fins a la plataforma superior i allí vareu continuar per la Normel, la saviva és molt important!

    ResponElimina
  5. Hola Miquel! Avui, 3 d'agost de 2024, hem fet aquesta via, que ens faltava als tres. Ens ha agradat molt! Però a la fissura no hi queda cap pitó. Hi ha un petit pont de roca, ja llaçat, que no dóna gaire confiança. He posat un alien verd per sobre i, amb això, he arribat a la següent xapa sense més problema, però seria bo advertir-ho a, la ressenya. Moltes gràcies per la vostra feina, molt ben trobada!

    ResponElimina

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.