Entre mitjans i finals de juny
hem escalat dues vies al massís de Montgrí,
als penya-segats que cauen a pic sobre la mar, entre L’Estartit i
l’Escala. L’Ivan Ruiz ha set l’alma mater
de les ascensions.
Dues vies amb la mateixa bona
calcària, la mateixa longitud, un grau poc diferent, el mateix paisatge, i la
millor opció per anar a peu de via és, sens dubte, que t’hi porti una barca,
cosa fàcil d’aconseguir. Però diferents en tot lo altre. Desembarcar a l’una és
fàcil i a l’altre menys; una totalment equipada,
l’altre totalment desequipada, reunions incloses; la primera freqüentada i de
moda, de l’altre desconeixem les
repeticions que hi ha, potser cap. De la via equipada al terreny d’aventura. L’una
oberta al 2010, l’altre als anys 70. Estem parlant de la Intrèpida Sirena de la Punta del Milà i de l’Anglada-Cerdà de la Punta Ventosa.
El dia de la Intrèpida Sirena feia un sol de festa i vam
embarcar al port de l’Escala. Érem sis en dues cordades i a la via ni havia
dues més. Però la via és molt ràpida. Cinquè
mantingut atlètic durant 100m i reunions en còmodes repises i equipada amb rings i ponts e roca llaçats. Passos
variats de fissures i plaques I la guinda d’un sostre dalt de tot que fins i
tot em va sortir en lliure.
Una cordada a la via.
Escalant la segona tirada.
L’Anglada-Cerdà és una via històrica,
la primera del lloc, com tantes Anglades (+ Guillamón, Cerdà, Vergés, etc.).
Resol els mateixos cent metres amb quatre llargs, els tres primers amb roca
excel·lent. Cal destacar el segon, difícil de fer en lliure perquè només et queda una ma per pitonar i cal,
i el tercer, en lliure, que transcorre per una immensa bauma tancada per un
sostre que cal flanquejar íntegrament. Arribats aquí i atès que ens ha caigut la ressenya i una gavina se l'ha cruspit, obrim una variant
per terreny compromès, pel grau i la roca, puntualment mediocre, i fem cim.
La paret est de la punta Miledones.
Ressenya d'A. Ballart, modificada.
Al difícil díedre de la segona tirada.
Entrant a la tercera reunió
Terreny
d’aventura gens fàcil. Dos estils, dues vivències, dos mons. Però a tots dos
s’hi entra escalant.
Informació:
Per la Intrèpida Sirena, la barca de
l’Alex, que lloga kaiacs Cala Montgó, ja sap el camí. Amb la ressenya
n’hi ha prou.
Ressenya dels aperturistes.
Per l’Anglada-Cerdà informació
exhaustiva a:
http://perversiovertical.blogspot.com.es/2012/07/anglada-cerda-excursio-exploratoria-la.html
Fotos de JM. Anglada, M. Pérez, I. Ruiz i M. Vilaplana.
Fotos de JM. Anglada, M. Pérez, I. Ruiz i M. Vilaplana.
Miquel, et vaig veure treure el cap per la sirena
ResponEliminaMolt interessants aquestes vies, sobretot l'Anglada! quina aventura no?
ResponEliminaBoníssima via la de l'Anglada, gràcies per la resenya! compartim el vostre sentiment d'aventura total!
ResponEliminaAvui amb en Pep Climent i l'Anna, l'hem feta en lliure sense necessitat de cap clau i en 3 llargs (sortint des de una repisa ampla a meitat del 1r). Recomanem un joc discret de aliens i friends (o totem ideal) fins a maxim el 1 (que no l'hem posat) i un parell de tascons dels grans més 3 o 4 bagues llarges per ponts de roca. Grau màxim en lliure V+ o 6a.
salut i muntanya!!