Quan viatges per Normandia no pots ignorar la presència de la 2a Guerra Mundial i de la petjada que, en el paisatge i en els monuments i en general a tot arreu, va deixar la que va ser la batalla més important de totes les que es van desenvolupar a l’Europa Occidental, el desembarcament de Normandia.
A la Costa de Nacre, que va des de
Barfleur fins a Le Havre, hi trobem les platges del Desembarcament, Utha Beach,
Omaha Beach, Juno Beach… avui i fora de temporada solitàries i pacífiques de
manera que res ens fa pensar en aquelles platges plenes de ferralla i de cadàvers
que hem pogut veure en les fotos dels reporters que hi van ser presents.
 |
La platja de Omaha l'endemà del dia D
|
 | ||
La platja de Omaha avui solitària, amb marea alta
|
En aquesta costa els alemanys van construir tot un seguit de defenses que es van anomenar “el mur atlàntic”, que resseguia els penya-segats que s’aixequen en la major part de la costa normanda uns 30
o 40 metres
per sobre de les platges. Actualment, el punt més famós és La Pointe d’Hoc, un cab que
s’endinsa al mar entre Omaha Beach i Utha Beach. Avui s’hi poden veure les fortificacions que amb sis
canons defensaven aquestes dues platges. Tot i que aquest lloc va ser
bombardejat tan per la aviació com per la marina, fou el 2n batalló de Rangers
que a costa de moltes pèrdues en vides humanes va prendre possessió d’aquest cap després de
escalar el penya-segat. Avui encara hi podem veure els forats produïts pels
obusos.
 |
Restes de les defenses alemanyes
a la Pointe d’Oc |
 |
Vista des d’un búnquer a la Pointe d’Oc
|
Si ens allunyem de la costa i anem una mica terra endins hi trobem els cementiris militars que acullen els caiguts en els primers dies de la batalla de Normandia. Malgrat que avui en dia aquests cementiris s’han convertit en una atracció turística no ens deixa de corprendre la solitud, l’austeritat i el respecte que imposen aquests llocs.
 | ||||||
Cementiri americà sobre la platja de Omaha
|
Un recorregut pels pobles que
estan a prop de les platges, ens descobreix els resultats dels bombardejos
sobre les poblacions de Normandia. Totes les esglésies exposen fotos on es pot
veure l’efecte destructor que va tenir aquesta batalla sobre la població civil.
A la batalla de Normandia, que es
va acabar quan els aliats varen entrar a Paris, hi van morir 100000 soldats
aliats però en aquests dos mesos hi va haver-hi 20000 morts entre la població
civil i 15000 més que van morir en els bombardejos previs al desembarcament.
 | ||
La església de Saint Jean de Caen a l’actualitat
|
Les ciutats de Normandia com St
Lô, Caen, Le Havre, van quedar totalment destruïdes pels bombardejos i per les batalles que després s’hi van lliurar.
Algunes d’aquestes ciutats van ser preses pels paracaigudistes que els aliats
van llençar la matinada del dia D rere les línies enemigues. La sèrie de televisió
Band of Brothers ens fa reviure les vicissituds
de la Easy Company després de ser
llançada a la rereguarda i els podem seguir en els violents combats per la
conquesta de ciutats com Carentan.
 |
| Soldats britànics a l’entrada de Caen |
 |
La “Easy Company” prop de
Carentan.
Foto: The Telegraph
|
Els habitants de Normandia van
assistir impotents a la destrucció de les seves ciutats per l’aviació aliada.
Davant de la petició de Churchill de minimitzar els danys col·laterals,
Roosvelt va contestar, - “És lamentable que l’operació impliqui pèrdues civils,
però no tinc cap intenció d’imposar a l’acció militar cap restricció que pugui
entorpir l’èxit de Ovelord (nom en clau del desembarcament) o augmentar els
riscos de pèrdues per a les forces aliades”.
Tothom coneix la èpica del
desembarcament o l’alegria que es va desfermar amb l’entrada dels aliats a París
però les conseqüències de la batalla de Normandia sobre els seus habitants va
ser silenciada i els mateixos que la van patir consideraven que aquest silenci
era un preu a pagar per poder considerar-se aliats després de que el govern de Vichy hagués col·laborat amb el
nazisme.
Quan els aliats van entrar a París, el pitjor
per als habitants de Normandia estava per arribar. Aquell hivern el termòmetre
va baixar fins a -17ºC
i els normands no tenien res per menjar ni per escalfar-se i les seves cases
estaven reduïdes a runes sense finestres ni portes.
La sensació d’abandó
experimentada pels normands l’explica un testimoni en una reunió de
supervivents en el 65è aniversari de la Batalla de Normandia “ Aquell hivern en una
visita a París vaig descobrir una ciutat feliç amb els cafès plens de gent com
si res no hagués passat. Vaig tornar plena de còlera; quan la guerra es va
acabar la resta de francesos es van oblidar de nosaltres”
A Amiens, una ciutat ja fora de Normandia i una mica al nord de Paris, dins del cementiri de
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada