dimarts, 10 de setembre del 2013

Elmuntanyenc.cat. Articles de setembre

Elmuntanyenc.cat, la revista cultural del CMSC complirà el seu desè més a internet a principis de setembre, amb  quaranta-un articles publicats i 5.073 entrades de lectors, del març fins ara.

Podeu obrir la revista escrivint al vostre navegador l’adreçawww.elmuntanyenc.cat  i us encoratgem a que ens ajudeu a millorar-la deixant els vostres comentaris personals a peu de cada article o escrivint al correu de la revista elmuntanyenc@gmail.com




Collserola El nostre paisatge vegetal (I)
Josep Giralt Dols
L'autor ens presenta la primera part d'un treball d'observació i comprensió de la complexitat d'un l'alzinar, el nostre bosc mediterrani tant ben desenvolupat al vessant nord de Collserola:
"Un paisatge vegetal es caracteritza per un conjunt de plantes que es distribueixen i creixen d’acord amb la seva adaptació al medi, especialment al factor climàtic i al tipus de sòl, però també amb l’equilibri competitiu que s’estableix entre les espècies vegetals, que poden interactuar entre elles, fins i tot ajudant-se a crear condicions favorables per les plantes veïnes (crear ombra, modificar el sòl, etc.)."

Fotografia Grup de Fotografia del CMSC
Mostra de fotos dels membres del grup
Els membres del Grup de Fotografia del CMSC presenten per primer cop el seu treball als lectors de elmuntanyenc.cat:
"En aquest número, el Grup de Fotografia del Club Muntanyenc Sant Cugat iniciem la col•laboració amb la revista digital Elmuntanyenc. Voldríem compartir amb tots els socis i lectors les nostres fotografies i divulgar la feina del grup entre els molts amants de la natura i de la muntanya que també practiquen la fotografia i animar-los a participar en les activitats del grup.
Aquesta vegada el tema era lliure i són un recull de les fotos triades entre tots els seus membres com a mostra de les diferents sensibilitats."

Història de la Muntanya Jacint Verdaguer i Anton Calvetó a l'Aneto
David Vilaseca
"22 de juliol de 1882. Acompanyat per l’aranès Anton Calvetó, Jacint Verdaguer és dirigí cap a les Muntanyes Maleïdes amb la intenció de pujar fins a la seva punta més alta, el cim de “Neto”, com deia ell, perfecte colofó per a aquell viatge fet per tal d’inspirar-se i recollir materials per a la seva obra Canigó".
"Al llarg dels anys, alguns han dit que havia pujat a la Maladeta, d’altres que no havia arribat pas més lluny del coll de Corones, o bé, que s’havia quedat just a l’avant cim; però, per què dubtem de la paraula de Verdaguer?"
En David Vilaseca sovinteja la història de l'excursionisme català i respon a la pregunta que ell mateix es posa en la introducció de l'article.

La Fotografia 8 Del caminar V - Thoreau
Marcel Albet
En la nostra secció fixa, l'autor ens parla de Henry David Thoreau. El seu esperit i el seu pensament van ser presents, cent anys després, als moviments contraculturals dels anys 60 i 70, a l'ecologisme, a la filosofia del decreixement i a la desobediència civil.
"Per Thoreau el fet de caminar transcendeix el pur acte físic, és converteix en una forma de saviesa, en una aproximació a la natura primigènia, als inicis de la humanitat. En un retorn a l'estat salvatge: “-En allò salvatge hi ha la preservació del món” afirma. Com un mantra repeteix la idea d'abandonar tot allò negatiu de la civilització".

Us desitgem una bona lectura.

Miquel Vilaplana, director de elmuntanyenc.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.