L'octubre de 2011 només porta altes pressions, calor i falta de pluges. El país està sec i polsos i els retalls socials s'incrementen dia a dia mentre els cotxes de gama alta incrementen vendes. Avui donem descans al cap i escalant l'Anglada-Guillamón del Cavall suem de valent, sobretot a la fissura de la segona part de la cinquena tirada on només un plom treu el cap per sota dels espits del flanqueix d'entrada a la R5.
Obrim la caixa d'eines i el temps passa mentres el sol baixa. Un cop a la gran bauma de la reunió em recolzo comodament i contemplo Flautats i Gorros mentre el company es baralla amb la tirada.
La R5, un mirador exclusiu dels escaladors.
El vent canvia i les cordes i la roba es tornen enganxoses. Llevant fort i humit. En poca estona pugen espeses boires del sud-est i embolcallen completament els Gorros i després la Vall Mala i els Flautats. El vent les empeny per la cara nord on es precipiten i es fonen. Escalo la darrera tirada i la sortida de quart és difícil i exposada, tot està humit i al cim fa fred. Les boires ja són a Diables i Sant Antoni. Només ens queda contemplar. Res per dir, emmudits.
Sant Antoni
Un escalador-michelin de cara al llevant humit.
Diables.
Feliçitats per les fotos, son mol guapes
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola José: la veritat és que va ser un dia d'aquells que es recorden per un ambient grandiós. Ens veiem a Torelló. Una abraçada: Miquel
ResponEliminaAquesta via fa temps que la tinc pendent, a veure si em decideixo! Et felicito també per la qualitat de les fotos.
ResponEliminaPer cert fèia dies que no entrava a tafanejar el teu blog i m'agrada, si no et fa res posaré un enllaç al meu.
Jaume: em sembla bé. Jo també ho faré. Potser algún dia coincidirem o quedarem per fer-ne una.
ResponEliminaMiquel