Sol de primer matí a la via Normal del Trencabarrals, a la Panxa i al Cavall |
Repetició de la via Normal de 1936 per R. Estrems i J. Ferrera, 23-02-1941 |
Jordi Ferrera, Butlletí del CMB, Sociedad de Ciencias Naturales, Año X – 3ª Série – Nº 52, Febrero de 1942.
Efectivament, aquest és el sentiment que es te en veure el Trencabarrals al mig de la vall Mala, entre Gorros i Sant Benet. Modesta, baixa i gens altiva, l’agulla dorm l’oblit en l’època dels rècords i dels desafiaments que l’home es planteja a totes les muntanyes del món.
I tanmateix, rés s’estima tant com una cosa abarcable i profundament coneguda després d’una exploració exhaustiva de totes les cares, plaques i fissures, en totes les llums de totes les hores del dia.
Després d’anys d’escalar a Montserrat i molts més de no haver obert cap via, vaig sentir la necessitat d’obrir una via a Montserrat. En Manel Orbay, la persona amb qui he escalat més metres de roca en aquesta vida, es va fa el ronsso però finalment acceptà d’obrir-ne una al Trencabarrals. I vam triar aquesta agulla perquè en passar-hi camí de Gorros, qui pot estalviar-se una mirada amunt?. És una roca amb qui és fàcil fer-hi amistat, sempre separada de les altres pels atzars geològics, sempre a la vora del camí, esperant i lluny del xivarri de Gorros, una roca amb qui agermanar-me. I a més, te l’encant de la discreció. Un petit oasi.
Vam començar escalant totes les seves vies que, des del sud i en el sentit de les agulles del rellotge són:
Vam començar escalant totes les seves vies que, des del sud i en el sentit de les agulles del rellotge són:
Normal (Espunyes, Torras, Caselles i Oliva, C.E. de Bages 6-10-1936, cf. But. C.E.Bages, nº 185, 02-1936). Sens dubte la via amb més caràcter, dreta i de pasoso variats. Regust pioner.
Mariona (D. Brugarolas, 9-93).
Saelicke-Mir (Selicke i Mir,1962). Una de les vies més interessant.
Sonata in Blue (Sugranyes, Pelegrina, Lletche i Gerrero, 1986).
Ràpel (?, 1961).
Absurdus (S. Llop, ?).
Vies d’escalada lliure, artificial o combinada, entre 40 i 120 m, amb equipament de claus, burils i espits. La graduació va del IV al A4 segons la via. Algunes de les antigues tenen el material original i conserven aquell regust.
Nota: a data de 05 de 2013 he constatat noves vies de bolts. Una que terpitja la sonata in Blue i una altre paral·lela a la Normal que no te cap sentit (autor probabla: J Brasil i companys).
Nota: a data de 05 de 2013 he constatat noves vies de bolts. Una que terpitja la sonata in Blue i una altre paral·lela a la Normal que no te cap sentit (autor probabla: J Brasil i companys).
Escalant el tercer llarg de la Selicke-Mir (Ae, A1, V+)
Les vam disfrutar de valent i un cop ens vam conèixer prou i amb el seu permís, vam obrir la nostra via a la cara oest, que és la setena. Algú dirà –una via més!, Però és la única a la cara oest. Ens van caler dues jornades de juny de 2001 per obrir per dalt la Revetlla de Sant Joan (MD+, 70m, totalment equipada amb espits i pitons, ràpel reequipat). Un primer llarg de 45m i 17 seguros per una placa mantinguda en el V+ i dos passos de 6ª no obligat, porten a una fisura-berruga de pitons per continuar amb expansions fins a la reunió. Una placa de 25 m ens deixa al cim. La roca és excel·lent menys un tram del final de L1 (reenvíos de corda per xapar). La vista sobre Gorros impressionant i la coca i el moscatell de primera. Ens fem la foto per l’àlbum.
Dalt el cim el 24 de juny de 2001
La via RAPPEL no es feta per nosaltres dos.
ResponEliminaLa (Selicke-Mir)cara SUR si es nostre.
El congnom del meu company es SELICKE i no Sae....
Salutacions
Jaume Mir Mallol i Carles Selicke Fontdevila.
SAME - UEC
Benvolguts companys: prenc nota del vostre comentari i esmeno d'acord amb la vostra informació
EliminaGràcies
Bon dia,
ResponEliminaFelicitats per la via.
Vols dir que la orientació de la vostra via no és Sud, tal i com posa el bloc del Kpujo ??
Salut i a tibar
Efectivament, l'orientació és sud o sod-sudoest.
EliminaHola Miquel soc en Juli Font i voldria deixar un comentari a proposit de les vias del Trencabarrals. Cap a finals del 70, el meu germa Genis Font i jo vam intentar fer la normal del Trencabarrals. Fins que vam passar pel refugi de San Benet a pendre una cervessa per la nostra primera agulla a Montserrat , ens adonavem per les felicitacions de la gent del refugi que habia sortit una variant de la via normal. O sigui 1 tirada fins al gran repla, despres vam flanqueixar a la dreta i vam sortir directe al cim per una canaleta pulida amb un unic seguro( savineta), reconec que encara avui recordo amb respecte aquell tram i el peto que li vaig donar a la savina despres de llaçarla amb una vaga. Perdoneu pel meu catala pero soc una canari enamorat de Montserrat i les seves agulles. Salud Juli Font
ResponEliminaEfectivament, vareu entrar per la fissura que toca al camí fins a la plataforma superior i allí vareu continuar per la Normel, la saviva és molt important!
ResponElimina