El retaule l'Arestes Bruc

El retaule l'Arestes Bruc
El retaule l'Arestes Bruc

divendres, 30 de juliol del 2010

Calor i Fissures a la paret nord de Montserrat.


En Gerard forçant les cervicals a la Boleta Foradada.
Com cada any la calor ens permet anar a les cares nord de Montserrat abans d’anar més lluny. Aquest any ha set fructífer en vies de roca fissurada, díedres, bavareses I xemeneies. Algunes ja fetes abans, com l’Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada i la CADE de l’Agulla del Centenar. Altres encara pendents, l’STAE de la Paret de Santa Cecília, la Vergaguer-Sassot d’Agulles i la TIM de la Paret de Sant Geroni. Amb en Gerard, en Remi, l’Oriol, l’Emili i en Bernat hem disfrutat de valent.
La TIM és la que més m’ha impressionat, per la seva exposició i per l’ambient sever que la caracteritza. La xemeneia es va cargolant sobre si mateixa com una enorme espiral i a les reunions, l’aire tel·lúric de la muntanya et va refredant el cos i la ment. El tercer llarg, penjat sobre el buit, és quasi equipat amb pitons i dues expansions (espit i xinxeta), així com les reunions. Els dos primers es poden protegir amb tascons mitjans i aliens i C 1-2-3 però els alejes es mantenen. Una via clàssica pura que sintetitza com cap altre l’essència del terreny d’aventura montserratí en un entorn ombrívol i solitari. Trobareu la crònica d’en Bernat Soto a http://metresderoca.blogspot.com/2010/07/tim-la-xemeneia-paret-de-sant-jeroni.html


L'Oriol a la segona tirada de la CADE del Centenar.

Els castells sobreposats de la paret de Santa Cecília.

El segon llarg (sisena tirada) de fissures difícils de l'STAE.

En Bernat mira i pensa -que bé que s'estaria a fora (entrada a la primera reunió de la TIM Sant Geroni).

Però s'ha de concentrar per escalar el segon.

Aquest any hi ha hagut una gran florida d'aquesta flor que no havia vist abans a Montserrat.

En Remi a la segona tirada de la Verdaguer-Sassot.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Fent el mono per l'Aresta Brucs8/01/2010

    Noi, una bona tongada de vies, i de les guapes..

    ResponElimina
  2. Oriol Roda8/04/2010

    Dones moltes idees per futures trobades. Salut i foris des de Huston cami de guatemala.
    I

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Total de visualitzacions de pàgina:

Cercar en aquest blog

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.

El cràter del Viti i al fons la caldera d'Askja.
El 100 m de diàmetre del cràter del volcà Viti (dimoni en islandès), al centre d'Islàndia, no fa imaginar que la seva erupció del 1875 va abocar tones de cendre a l'est de la illa. L'abandó generalitzat de les granges d'aquesta zona van provocar l'onada migratòria més gran d'islandesos als EEUA. Les cendres van arribar a Estocolm. Al fons la caldera d'Asja, formada pel col·lapse de la cambra magmàtica superficial que alimentava les erupcions. Té 50 km qüadrats i una fondària de 270m. Està parcialment inundada formant el llac Öskjuvant. La zóna és buida i hostil. La NASA hi va portar als seus astronautes durant el programa Apol·lo.