Crònica d'una via que manté tot els ingredients de l'escalada clàssica. Una línia lògica en un entorn de gran bellesa, equipament suficient i grau assequible. Que conté el doble sentit de la denominació "clàssica": no només un estil d'escalar sinó una vigéncia no erosionada pel temps, que conecta amb el futur de l'escalada neta i sostenible, íntima i allunyada del circ de la competició i dels media, on l'únic suport és la cordada i l'esperit d'aventura.
Aquí trobareu una crònica de l'escalada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada